28 de maig 2014

0 Arxius en el segle XXI





Tots o quasi tots sabem que és un Arxiu i també quina funció ha tingut en el transcurs del temps. Però  creieu que els Arxius  han de mantenir-se igual? O potser cercar un paper més actiu en la història?

Sempre que he pogut he visitat Arxius. S'ha de dir que ara és relativament fàcil fer una visita, virtual  naturalment!
 Alguns , independentment de la seva mida són un exemple de la feina ben feta. Un exemple a imitar.

Les webs dels Arxius són un aparador d'aquests. Si aquestes es limiten a confirmar-nos de l'existència de l'Arxiu, de la seva situació i potser del seu horari, potser girarem pàgina i cercarem un altre.
 M'he trobat amb “petits” Arxius que la seva web m'ha fet  tenir ganes de visitar-los físicament, de poder seure i  posar-me a investigar entre el seus documents  i en canvi he vist webs d'Arxius  amb més recursos que m'han fet preguntar-me a què es dedicaven.

Així que, clar que són molt necessaris els recursos  materials però no hem d'oblidar que són els recursos personals el que podran donar vida, i fer visible els Arxius.
Exemples d'arxius que es mouen, que intenten fer-se visibles:















En aquests exemples hi trobem petits i  grans, que treballen sols o segueixen unes directrius centrals...però en tot cas són Arxius que treballen per fer-se visibles.

En tots els Arxius hi ha documentació, l'antiguitat dependrà de les circumstàncies polítiques del país, de la cura en el manteniment així que la diferencia entre ells serà la feina feta, la visibilitat del que fan, de les idees que tinguin per que l'Arxiu estigui ben viu.

Arxius que es dediquen a digitalitzar i publicar els seus fons, a ensenyar els seus “documents tresors”, a ensenyar la història a través dels seus documents, a apropar-se a les escoles, a tenir present a tots els amants de la Genealogia, a cercar idees que facin que la gent investigui (premis d'investigació com el de l'Arxiu de Burriana, o del Port de Tarragona...), a la formació mitjans tallers, conferencies , cursos..., a treballar amb voluntaris, a fer exposicions físiques i virtuals. 

Senzillament recordar-nos que els Arxius signifiquen història i també memòria.

9 de març 2014

0 Cercar en els Cementiris

Una visita pels cementiris

La definició del diccionari :[s. XIV; del ll. td. coemetērium, íd., i aquest del gr. koimētḗrion 'dormitori']
m. Lloc on hom enterra els morts.
La paraula grega  koimētḗrion, significa dormitori, allà on els cossos dormien.

En temps dels roman els morts eren enterrats en les seves cases "prius in domo sua quisque sepeliebaiur, i posteriorment, gràcies a les donacions de terrenys es van construir espais, altars i capelles.
Esglésies, jardins i annexes de l'espai sagrat van ser utilitzats fins que els diferents Concilis van anar delimitant l'espai a on enterrar o dipositar els cossos.

A Espanya l'ordre d'enterrar els morts fora de l'espai de l'església i lluny del poble va ser en 1773, però van ser durant els regnats de Carles III i Carles IV quan es van establir els diferents Reglaments, Ordres...per la construcció dels cementiris extramuros.

Sempre he pensat que els Arxius eren a on s'amagava la història de les persones, pobles...però no hauríem d'oblidar el paper dels cementiris.
En els vells cementiris podem cercar quina és la tomba més antiga, com està feta la seva inscripció, quines són les nissagues que hi havien en aquells moments i fer una línia històrica  amb les tombes que trobem.
Aixì que sens dubte són una eina molt valuosa per la Genealogia.

Des de fa uns anys  s'han posat de moda les rutes culturals pels grans cementiris. Tenim els exemples de Barcelona http://www.cbsa.cat/rutes.asp?id=123
La ruta dels cementiris catalans, Escapades proposades per la Generalitat per conèixer el país.
Però com quasi sempre, aquesta moda ens va arribar anys després de la realització i  l'èxit   en altres països.
Pocs no hauran sentit parlar  dels magnífics cementiris de Londres: Highgate http://(http://highgatecemetery.org/ Brompton  , Kensal Green...) o el de  Père Lachaise http://www.appl-lachaise.net/appl/article.php3?id_article=49 de Paris  i la llista seria interminable.

Jo des de aquí reivindico els petits cementiris, els cementiris rurals, o els antics encara situats en nuclis urbans i que moltes vegades són causa d'expropiacions, enderrocs...cada vegada que passa això podem perdre valuosos trossos de la nostra història.

Hi ha molta bibliografia sobre els cementiris i molts llibres que l'han utilitzat com a recurs literari : El cementiri de Praga, per Umberto Eco; El cementiri de Gerard Guix; New Orleans Cemeteries: Life in the Cities of the Dead de Mason Florence; Falling Angels de  Tracy Chevalier, El cementerio de los libros olvidados de Carlos Ruíz Zafón...i la llista seria interminable.

Exemples d'aquests cementiris rurals carregats d'història...

Cementiri de Bourg Madam.


Tomba del Cementiri de Bajande.



 

Arkheia Copyright © 2013 - |- Blog by Cornell - |- Template created by O Pregador - |- Powered by Blogger Templates